Al dia 15 de Febrer després de 15 mesos i 25 dies, verem
tornar a tocar en directe. Massa temps sense trepitjar cap escenari, ja estàvem
nerviosos, això no ens pot tornar a passar.
Aquesta vegada, la
víctima era un bar, relativament nou que es diu Sagrades Tannines, al passatge
Simó nº20 just darrere de la sagrada Família. El local és força espaiós, molt
ben ambientat a l'estil bodega-vinacoteca. Tenen un munt de vins boníssims de tot arreu, i serveixen unes tapes abundats
i variades.
Varem muntar l´escenari a una cantonada, sobre una catifa
voladora al més pur estil Aladí. A les 12 ja ho teníem tot muntat, la prova de
so, pim pam llestos, preparats per començar. Primer de tot unes cervesetes per
ambientar, la sala és començava a omplir, saludem als coneguts, que eren moles
i sortim a la porta a veure l´ambient.
Un munt de japonesos perduts miraven amb curiositat però
ningú gosava d´entrar; “Iberic wild party” devien pensar.
Ja era l´hora de començar, unes 80 o 90 persones omplien la
sala, deunidó, estava molt bé, això anima als músics.
Vam començar amb el nostre repertori habitual, Toco tumbao,
Por las Ramblas, He cambiado, La rumba de la costa y S´ens possa dura amb la
Cospedal. Primer pase y una petita pausa de vint minuts, per fer un altre
cervesa i un pitillo.
El segon pase el vam
començar amb Carabancheleiro, seguit de Sin saber na de na, Carla, la nostra
ranxera, Chica formal y l´homenatge a la nostra mascota, el Pato anaconda. Per
acabar, un bis, como no, “Se acabó”, y se acabó el consierto por hoy.
Un concert meravellós, ja posats, ens vàrem quedar a dinar
allí. Un vi excelent, m´haguera quedat allí a viure.