El saxo que me hace feliz
El Jordi m’ha demanat que
escrigui unes línees sobre el saxo i sobre mi saxo, el saxo que me hace
feliz, que cantaven els Sopa. Per no fer-me avorrit amb descripcions i
tecnicismes que es poden trobar a qualsevol enciclopèdia, si es que en trobeu
cap -d’enciclopèdia- explicaré algunes curiositats i anècdotes.
El saxo.
Jean Nicot va donà nom a la
planta del tabac i al seu alcaloide, la nicotina. Joseph Ignace
Guillotin va promoure l’ús del l’artefacte que coneixem com a guillotina.
Dons si, el saxofon el va inventar Adolphe Sax: saxofon prové del seu nom,
"Sax", i de "fono" (que significa so), és a dir, "so
de Sax". Altres inventors i descobridors il·lustres que varen regalar el
nom a les seves creacions varen ser el Baro de Bidé, el Compte de Foi-Gras i
el Marqués de Croissant (font: La Trinca).
Nota: en realitat Adolphe es
deia Antoine Josep, desconec per que es va cambiar el nom; tampoc era tan
lleig.
El saxo, encara que sigui
(normalment) de metall, pertany a la familia dels intruments de vent-fusta ja
què el so es produeix bufant a través d'una canya de d’aquest
material. El meu Mestre Iñaki Arnal sovint s’acomiadava desprès d’una clase amb
la frase “canya a la canya” (en realtat deia “caña a la caña”, parlavem en
castellà). Es tractava d’un joc de paraules en que la primera “caña” feia
menció a la accio de trabelllar dur, perseverar; mentre que la segona “caña”
podria ser, be el referit troç de fusta; be un got alt i estret, generalment de
cervesa. Mai vaig saber quina volia dir.
Saxo es l’instrument, i també
qui el toca, altrament dit saxofonista. Per les mateixes qui condueix un tren,
el maquinista, podria ser anomenat “maquina”, podent llavors saludarlo
enrrotlladamant amb un “que pasa maquina...” (que es casi pitjor que “que hay
campeon...”).
Saxofonistes famosos, a mes
de Joshua Redman, Lliber Fortuny o jo mateix, son la Lisa Simpson (BS) i el
Mickey Mouse (TS) segons atestigua una tovallola de platja de dubtos gust que
en van regalar per un aniversari. També tocava el saxo Bill Clinton, i quasi ho
feia la seva becaria Monica, amb una lleu variació vocal.
Un saxo tambe es un model de
cotxe de la Citroen, molt apreciat per tunneros de baix pressupost i
nouvinguts.
I a Alacant hi ha un poble
anomenat Sax, amb topònim d'origen incert. Podria venir del terme llatí saxum
(penyal), a causa de la punxeguda mola rocosa sobre la qual s'alça el seu
castell, i al voltant de la qual va aparèixer la vila. O podria estar
relacionat també amb la Segisa que Ptolomeu va situar a la Bastetania.
El meu saxo
El meu saxo es un alt Martin
(marca) “The Martin” (model) de 1957 (any); un saxo vintage,
com jo. Que mes voldria, jo ja soc cincuentage. El seu so, vellut i
atenorat; rodo, rodo. I el seu cos daurat, desllacat natural. M‘encanta el seu
aspecte viejuno. Es el viejo saxo maltratado del Como Te Vas De La Bola.
Xalar de l’Albert Comaleras, professor meu,
tocant un The Martin em va posar a la recerca d’un per a mi (si, ja ho se, no
es l’indi sino les fletxes: pero l’Albert no semblava indi, era mes be de
Girona o rodalies..). Despres de molts cuernos de la vendimia (Google
translator) vaig trobar a un foro a un tal Joe, de Esukadi, que volia cambiar
el seu (ara meu) The Martin per un soprà Yanaguisawa, que es just el que jo
volia vendre; el desti! El Carlos i el seu staff varen tramitar l’intercambi:
no era facil portar el Yanni a Donostia, que el veies el Joe i entregues el
Martin per anar cap a Cabrils, etc... Ja a casa, tras una petita decepció
inicial (no sonava gaire) solucionada amb una goma de pollastre a la clau
d’octava, taxin! el saxo de la meva vida!
Segons em va explicar el Joe, ell l’havia
comprat al saxofonista de Fito. A saber per quines
mans haurá pasat durant tants anys...
La boquilla que faig servir (que per als
neofits aclariré que la boquilla es mes important quel propi saxo en quant al
color del so, l’emissió, etc) es una RCP, feta per a mi als USA per Ron
Coellho. Es perfecta. Desprès ds’encarregarla, pagarla, i esperar dos mesos a
que la fabriques, es va tirar altres dos perduda per Europa, a causa del caos
al transit aeri provocat per l’explosio del volcan Islandès el nom del qual no
recordo.
-Miki-
No hay comentarios:
Publicar un comentario