Ara això sí, tenim una virtut
innegable, que mai canviem d'idees.
El primer concert que varem fer va ser a Blanes, per la "Plantera", el dia 8 de Juny, a un local molt "cucu", que es diu Matínit.
Vam arribà molt d'hora, així que ens vam posar a beure cerveses per
escalfar motors. Potser vam escalfar massa i tot, lo millor seria anar a donar
una volteta per Sa Palomera que ens doni
l'aire.
Genial, les vuit de la tarda, ens posem
a muntar l'escenari, un zig-zag, tot muntat. Un, dos... provant, provant,... el
so ja funciona. Un parell de temes per veure com sona tot i apa! a beure més cerveses.
Vam començar a tocar puntuals, a les
deu de la nit o'clock, massa
puntuals i tot, no ens acostuma a passar això. El local no estava ple de gom a
gom, però estava bé, unes trenta persones, ideal per fer conya marinera. Varem
tocar el repertori habitual, Toco tumbao, Por las Ramblas, He cambiado, Como te
vas de la bola, La rumba de la costa, Quiero, Sin saber na de na,
Carabancheleiro, Carla, Chica formal, Se acabó y Pato anaconda. El concert s'havia
d'acabar d'hora, així que vam tocar tots els temes seguits, sense descans.
Unes copetes i a recollir-ho tot,
després unes altres copetes al "Cotton Club" Blanes la nuit.
Bé, una nit divertida que obria els nostres concerts d'estiu 2013.
Quatre dies després teníem que tocar
al restaurant L'Ona, de Premià de Mar. Un restaurant genial, a la platgeta, una
terrasseta encantadora amb palmeres i un menjar espectacular.
En aquest concert estàvem una mica
nerviosos, ja que volien que toquéssim 45 minuts, descans de 30 minuts i 45
minuts més, es clar, el nostre repertori habitual de dotze temes no omplia tot
aquest temps. A part, es clar, al ser un restaurant una miqueta "xic"
la gent estaria sopant i no voldria gaire canya, cosa perillosa per a la Secta
Solar que a la mínima s'anima i es puja cap munt. Teníem que fer els temes més tranquil·lets,
cuidar una mica el vocabulari, no ser tant "corrosius".
Vam estar mirant lo temps i com a molt
i fent molts monòlegs, omplíem una horeta i quart. Bé, solucions, teníem que
treure dos o tres temes més en quatre dies, així que ens vam posar les piles,
varem decidir tocar dos Bossa noves antigues que varem compossar sobre els anys
1992-93, "Entrar en ti" i "Massa lluny" cançons que vam
estrenar amb el grup "Burdel Gaudí" al centre cívic del Guinardó.
Genial, eren temes llargs que omplien pràcticament deu minuts més. Teníem també
un altre tema a la recàrrega, "Calentito, calentito", una cançó
divertida, amb molta lletra molt adient per l'estiu.
També vam decidir ampliar les
parts instrumentals, intros i parts solistes de saxo i guitarra. Perfecte
ja omplíem el temps demanat, inclús més i tot.
Va arribar el dia del concert, 12 de Juny, a les vuit ja estàvem muntant,
l'escenari era la polla, una antiga barca de pescadors amb un
"tablao" a sobre, era genial. Ja havíem tocat a vaixells abans però
sobre una barca de pescadors mai, això ens va donar molt bon rotllo. A les nou,
ens van convidar a sopar, tremendo! una bona amanida, peixet fregit, xocos,
popets, calamarsets, vi blanc i vi negre, "unos carajillos y me fumo un
pitillo". A veure qui puja a tocar ara, després d'aquest sopar.
Com no hi havia massa gent i la brisa
del mar refrescava una miqueta, ens van dir de tocar l'hora i mitja tota
seguida, sense descans. Cap problema, millor, així ens estalviàvem les copes
del descans, que a vegades ens fan mal.
Al ben mig de la terrasseta es van posar a sopar els amos del local, els Joseps, pare i fill amb tota la seva família, el Miki em va mirar de reüll i em va dir: " Això és un examen". Ens vam sentir com el programa aquell de "Tu si que vales". Per on estaria el Risto? Cap problema vam començar amb una bossa nova, "Entrar en tí" molt tranquils i sense prendre'ns la mirada, ja que la part de directe aleatori la volíem conservar, anàvem observant al públic, molt bé, semblava que hi estaven a gust. La cosa anava prou correcte, segon tema, "Massa lluny" el tren de la costa passava molt a prop i ens feia els samplers, aplaudiments tímids, normal, la gent estava amb els calamars a la boca. Vam seguir amb el "Toco tumbao" la seva lletra ja feia aixecar alguna mirada curiosa, a la gent li va agradar, més aplaudiments, la cosa anava millor de lo esperat, el públic s'estava animant.
Al ben mig de la terrasseta es van posar a sopar els amos del local, els Joseps, pare i fill amb tota la seva família, el Miki em va mirar de reüll i em va dir: " Això és un examen". Ens vam sentir com el programa aquell de "Tu si que vales". Per on estaria el Risto? Cap problema vam començar amb una bossa nova, "Entrar en tí" molt tranquils i sense prendre'ns la mirada, ja que la part de directe aleatori la volíem conservar, anàvem observant al públic, molt bé, semblava que hi estaven a gust. La cosa anava prou correcte, segon tema, "Massa lluny" el tren de la costa passava molt a prop i ens feia els samplers, aplaudiments tímids, normal, la gent estava amb els calamars a la boca. Vam seguir amb el "Toco tumbao" la seva lletra ja feia aixecar alguna mirada curiosa, a la gent li va agradar, més aplaudiments, la cosa anava millor de lo esperat, el públic s'estava animant.
Sentadets a uns tamborets érem una
imatge curiosa, entre cantautors i mariachis entre trio de jazz i charanga. Anàvem
molt bé de temps, va arribar el moment del corrido mexicà, "Chica
formal" els tamborets a un recó i el barret llampant al cap, iandalee!!
"unos tragos coquetos" Les taules més properes s'ho estaven passant d'allò
més bé, estàvem molt contents, vam acabar amb el "Se acabó" i apa,
cap a baix, a veure que ens deien els "jefes". S´ens va apropar en
Josep fill, ens va felicitar. Voleu quelcom per beure? uns gin tònics, com no, s'havia
de celebrar. Ens vam seure a la terrasseta a gaudir de les begudes. En Josep
ens va proposar de tocar un parell de dies més al Juliol, vam acceptar, ens ho
vam passar molt bé, contra tot pronòstic.
L'Ona es convertia així en un dels nostres
escenaris preferits.
El dia següent, vam rebre una trucada
pel telèfon.
-Hola, soc l'Eva. Que podríeu vindre a
tocar demà al vespre al Club Nàutic de Cabrera de Mar?
Mai diem que no, som així d'eixerits.
-Es clar Eva, a quin hora os va bé?
-Estaria bé acabar abans de les deu,
per evitar problemes.
- Perfecte, allí estarem. -Dons al un
demà allí estàvem, amb tot l'equip de so, instruments i abaloris variats. Ja,
ja, ja, no hi havia escenari, varem tindre que improvisar-ne un amb uns palets,
a sobre d'una espècie de terrari ple de sorra. Hi havien muntat una espècie de
chill out molt maco al costat de la platja. La gent encara estava prenent el
sol a la vora del mar quan provàvem el so. Bufava un vent molt divertit que
feia volar totes les partitures per l'aire, tots corríem darrere dels papers, l'espectacle
havia començat. Molts amics del Miki havien vingut a veure'l, companys de kite,
esport que ell practica habitualment, i la penya del seu anterior grup
"Los tocaos".
El concert va anar bé, normalet, a
part del vent la cosa va ser un standard d'actuació. A part dels amics (uns
vint) hi havien només tres taules plenes. Molts nens, els que millor s'ho van
passar, sobretot amb la nostra mascota, el "Pato Anaconda".
Després de la nostra actuació, vam
tindre uns "Espontaneos" Los Tocaos es tornaven a reunir i ens van
oferir uns temes de regal.
Era l'hora de sopar, el Jordi i el
Joan ens van convidar, pràcticament tots els amics del Miki es van afegir, mare
meva, una taula de vint i pico, descontrol, maremàgnum, francachela. El vi era
espectacular. -Sommelier sis plou, una altre ampolleta!! - Cridava en Jordi.
El sopar boníssim, el lloc deliciós,
la companyia immillorable. Agraïments mil al Jordi, en Joan i la Eva per una
nit tan maca. Whiskys, Gin tònics...la nit estava perfecte, la terrasseta a la
vora de la platja, l'airet del mar...ara no molestava tant quan bufava. El
Carlos no podia beure massa, teníem que tornar a Barcelona i ell portava el
cotxe, així es que el Miki, el Jordi i la Sol ens varem beure la seva part.
mare meva quin "pilotasso". Ja no me'n recordo de res més així que
aquí acaba la crònica del Club Nàutic de Cabrera del Mal.
Restaurant la Concòrdia, Cabrils, que
dir del restaurant la Concòrdia, lloc mític "donde los haiga", on anem
a dinar cada dijous abans de l'assaig. "Los jueves paella", mai
demanem paella.
Ja portàvem un parell d'anys amenaçant
a les cambreres que una nit aniríem a tocar, però era en plan de conya.
Malauradament l'encarregat s'ho va prendre seriosament i ens ho va proposar, i
es clar, no sabem dir que no, així que varem quedar per fer un concert un
dijous al vespre.
27 de Juny, la fantàstica Secta
Solar en directe al restaurant la Concòrdia de Cabrils. Començarem a les 9 de
la nit, a les 7 va a començar a ploure, magnífic.
-Podeís tocar dentro.-Ens diu el
"Maître".
Partit de futbol, Espanya-Italy,
semifinals, Copa de las confederaciones. Que cony es això de la copa de las
confederaciones?
Ens ho pensem, mirem al cel, uff quins
núvols, no pararà de ploure. Comencem a muntar a dintre del restaurant. Sortim
a la terrassa, mirem al cel un altre cop, sembla que deixarà de ploure.
Nosaltres preferiríem tocar fora, el lloc es més maco. Tornem a muntar tot l'equip
de so a fora. No para de ploure, ja ens agafa l'atac de riure... Bueno..total!
pensem.
Tota la terrassa s'ha buidat, a la
gent no l'hi agrada mullar-se. Entren a dintre i es queden enganxats al partit
de futbol, quins ànims!
Les 9, hauríem de començar, encara
plou...però sembla que no durarà molt. Provem una mica amb un parell de cançons
per veure com sona, totes les taules i cadires estan mullades... deixa de
ploure. Esperarem una mica, a veure si la gent s'anima i torna a sortir fora.
9:30 La cosa millora, poc a poc torna
a haver "ambientillo". 3, 5, 8 taules plenes, ja ens va bé. Hauríem
de començar. Encara mirem cap al cel, sense tindre massa seguretat de que no
torni a caure un xàfec. I´m singing in the rain- Comencem, tot va bé, els núvols
van marxant, la terrasseta comença a omplir-se. Anem tocant el nostre repertori,
genial, sona bé. Arribem a la recta final, el Pato Anaconda, un cotxe de
policia passa per davant, s'atura, donen dues voltes observant-nos amb mala
cara. Entren al local. Malament pensem, això s'acaba.
Efectivament, el concert s'ha de parar
per ordre de les autoritats. Ja,ja,ja, ens va fer fins i tot gracia, era com
tornar als anys vuitanta, quan tocàvem heavy metal. Quan la policia semblava
que ens perseguia i ens tallaven totes les actuacions. Per sort no va anar més
enllà, ni multa, ni bronques, ni "cuartelillo".
Un final de concert molt coherent amb
el accidentat dia. A sopar i a beure, Bona nit Cabrils.
El dia 2 de Juliol vam tornar al
Restaurant L'Ona de Premià de Mar, també va ploure, però ja érem uns professionals
dels diluvis. El concert va anar prou bé, amb aniversari i tot. Moltes
felicitats, happy birthday to you, cumpleaños feliz a ritme rumbero.
Ja m'estic cansant de escriure, així
que aniré acabant.
El 11 de Juliol varem tocar al
restaurant Rustik al port de Mataró. Tenien una nova carpa, molt maca, amb
llumetes de colors, una miqueta gais però simpàtiques. El menjar perfecte com
sempre, Il Capo Robert ens va tractar molt rebé i les cambreres també. Un
públic molt entregat i festa gran a una nit màgica a la capital del Maresme.
I ja per acabar la primera part de la
gira estiu 2013, el dia 18 de Juliol vam tornar al restaurant L'Ona.
S´acabó... vacances...quin estres.
Desintegrem la Secta per unes setmanes,
abans que acabem a osties.
Tots tres ben separats, el Miki cap a Itàlia,
El Carlos cap a Galicia i el Jordi cap Andorra.
Bon estiu i bones vacances.
Us estimem
Secta Solar
